CIE, dones i espai urbà

Cristina Fernández Besas

Investigadora de l'observatori del sistema penal i els drets humans de la Universitat de Barcelona / Tanquem els CIE

ENTREVISTA / VÍDEO / 12/01/2015

1. 00:46

A Barcelona hi havia un CIE als baixos de l’antiga comissaria de la Policia Nacional a la Verneda denunciat per la societat civil per les condicions en les quals es tenia a les persones migrades. Les denuncies i l’increment de la immigració donen pas a la construcció de l’actual CIE de la Zona Franca tot i que mantenint les característiques penitenciàries de l’edifici.

A partir del 2006, degut a l’increment en la necessitat de mà d’obra, es produeix un augment important de la immigració. És aleshores quan diversos CIE són remodelats per augmentar la seva capacitat perquè es consideren necessaris per gestionar aquests fluxos.

2. 04:50

La creació dels CIEs és polèmica per diversos motius.

A nivell legal, és contrari a la Constitució perquè suposa la privació de llibertat sense que ho dictamini un jutge. A hores d’ara és la Policia Nacional qui, per assegurar la posterior possible expulsió, s’encarrega de dur a terme aquesta mesura cautelar per una falta administrativa. Des del Tribunal Constitucional es va donar una solució posant un jutge que fos l’encarregat de valorar, tenint en compte les característiques de cada cas, si una persona s’havia d’internar o no. A la pràctica, aquest jutge es limita a ratificar la decisió de l’administració.

També és contraria a dret la vulneració de drets fonamentals com el dret a la vida familiar, a la intimitat, a la defensa, a la salut, a la dignitat,etc. Teòricament sols se pot privar als interns del dret deambulatori, és a dir, han d’estar localitzables.

La manca de regulació interna és un altre aspecte que s’ha denunciat. El 1999 és va redactar un reglament amb el rang d’Ordre Ministerial, la qual cosa és il·legal perquè qualsevol matèria que tracte sobre drets fonamentals ha de ser Llei Orgànica. No és fins 2014 que s’aprova dita llei.

Abans que els CIEs estiguessin regulats, tot depenia de la discrecionalitat dels funcionaris i podia comportar arbitrarietat. Tot i això, segueixen cometent-se abusos a dintre dels CIEs.

3. 13:36

Tanquem els CIE va néixer al gener de 2012 arrel de la mort d’Idrissa Diallo. La creació de la campanya és la consolidació de les lluites prèvies i la reacció de la ciutadania per denunciar diverses morts com la de Mohamed Abagui el 2010. També és el resultat de la coordinació amb altres col·lectius de l’estat.

Els objectius de Tanquem els CIE són: visibilitzar l’existència dels CIEs i denunciar les vulneracions de drets que s’hi produeixen, per caminar cap al seu tancament.

4. 16:09

Durant els 3 anys de campanya s’ha aconseguit donar visibilitat a l’existència dels CIEs i del que passa a dintre més enllà dels cercles d’activistes. També s’ha aconseguit interpel·lar els responsables.

Una altra victòria és l’activació dels jutjats de control dels CIEs. Anteriorment se n’encarregaven els jutjats d’instrucció que, donat el seu volum de feina, no podien assumir aquesta tasca com caldria. Tot i que les seves resolucions no les considerem les més adients, actualment els jutges sí poden efectuar un seguiment específic dels casos.

5. 20:11

Les dones suposen aproximadament el 50% de les persones migrades, per contra, la seva situació està bastant més invisibilitzada. L’imaginari ens projecta un home jove i d’origen africà. La realitat trenca amb el perfil dels discursos públics i ens diu que hi ha moltes dones i persones d’origen llatinoamericà.

No hi ha dades disgregades per sexe sobre les expulsions, per tant és complicat estudiar la situació de les dones.

A la Memòria del Mecanisme per la Prevenció de la Tortura del Defensor del Poble sí que trobem la quantitat d’interns separades per sexe i es constata que els interns són majoritàriament homes. Aquesta dada és difícil d’interpretar per que no es saben els motius legals ni d’internament, ni d’expulsió i per tant, no saber qui roman intern o qui és expulsat.

Un dels possibles causants que expliqui aquesta diferència, pot donar-se perquè, com que les detencions es duen a terme al carrer i l’àmbit laboral de les dones es concentra més a l’àmbit privat, es troben menys exposades. També pot ser perquè la majoria de migrants que entren en pastera o per la tanca són homes.

Analitzant les causes anteriors, es pot observar que la vinculació entre el sistema penal i les expulsions és una eina més de control migratori.

Des del 2010 el CIE de la Zona Franca no interna dones, quan aquestes són detingudes, són enviades al CIE de València, aquesta situació augmenta la seva vulnerabilitatper la dificultat d’accedir a les seves xarxes socials o al seu advocat.

Les dades de la Memòria del Mecanisme per la Prevenció de la Tortura del Defensor del Poble no signifiquen que hi hagi poques dones expulsades o detingudes. Com no hi ha dades, no se sap si s’expulsen sense passar pels CIEs. El que sí que se sap a través dels informes de Women’s Link o Mujeres en el CIE és que la majoria de les dones internes o que han estat detingudes han exercit treball sexual. Això suposa que estan més exposades atès que transgredeixen el roll de gènere assignat i surten de l’espai privat, per tant són criminalitzades i perseguides per la policia.

Diverses d’aquestes dones són al mateix temps susceptibles de trobar-se en situació de tracta. Les autoritats s’enorgulleixen de la seva lluita contra la tracta, però alhora no les protegeixen com marca la llei d’estrangeria.

6. 31:06

La presencia de les persones migrades a l’espai públic està perseguida i criminalitzada. L’Ordenança de Civisme de Barcelona n’és un exemple prohibint la venda ambulant, l’oferta de treball sexual, dormir al carrer o demanar almoina. En definitiva, persegueix formes de vida relacionades amb la pobresa que es troben fora del mercat laboral reglat i que en la seva majoria practiquen persones migrades. Per fer complir aquesta ordenança, els cossos policials, en molts casos, es guien per perfils ètnics.

Tota aquesta sèrie de normes que teòricament protegeixen a la població, tenen per finalitat criminalitzar a les persones migrants.

7. 34:01

La persecució de la immigració es justifica en què no s’ha de permetre la presència de persones en situació d’irregularitat. Es crea una frontera entre els migrants bons, que tenen papers, i els dolents, que incompleixen amb aquesta obligació de tenir papers. Difonent aquest discurs, l’estat es veu legitimat per perseguir-los, internar-los o expulsar-los.

La regularitat o irregularitat no són categories estanques. La legislació espanyola facilita que una persona passi a ser irregular, però serà molt difícil que torni a la regularitat. Sota aquest pretext es justificauna persecució que provoca situacions discriminatòries i es destinen inversions milionàries, conjuntament amb Frontex, per evitar l’entrada de les persones sense els permisos pertinents i dur a terme expulsions, sense la sentència d’un jutge, en les quals es vulneren drets fonamentals i es posa en perill la vida d’aquestes persones. L’etiqueta il·legal, delinqüent i irregular es barreja per permetre justificar la contundència d’aquestes mesures.

8. 39:11

El 50% de les persones que han estat a un CIE, ho han estat d’una manera il·legal d’acord amb la pròpia legalitat dels centres. L’internament sols es justifica si després es duu a terme l’expulsió i no és així en la meitat dels casos. Per tant, D’acord amb la seva lògica pròpia els CIE són ineficients.

9. 40:25

Frontex és una agència de la Unió Europea que té per objectiu organitzari donar suport als estats per al control de la frontera exterior comú. Frontex realitza cursos per als funcionaris de fronteres, coordina les operacions que es desenvolupen a llocs on es detecta una arribada de persones migrants en un moment concret, analitza riscos a països tercers que puguin provocar una «emergència» migratòria, coordina els cossos policials dels estats membre, posa a disposició materials especialitzats per al control migratori, cofinança i gestiona expulsions i investiga les inversions a fer per millorar la protecció fronterera.