Aquest documental és un exercici de memòria i reparació; el més a prop que hem pogut arribar per fer justícia davant l’enèsima víctima del racisme institucional europeu. És la crònica d’una mort qualsevol, però sobretot és el viatge de retorn d’Idrissa Diallo.

SINOPSI

En desestimar el cas d’Idrissa Diallo i bloquejar tot accés al seu expedient policial, el sistema legal espanyol ha fet gairebé impossible investigar per què i com va ser possible la mort d’un jove guineà de vint-i-un anys en un centre de detenció d’estrangers a Barcelona. L’Estat espanyol ni tan sols no es va molestar a informar la família sobre la seva defunció. Va ser enterrat en un nínxol anònim a Barcelona.

Sense ni tan sols una fotografia de la víctima, l’equip d’Idrissa, crònica d’una mort qualsevol engega un dispositiu d’investigació i mobilització social a la recerca de la justícia que l’Estat espanyol ha eludit: trobar el cos d’Idrissa i la seva família i descobrir què va ocórrer aquella nit en una cel·la del polèmic centre de detenció.

IDRISSA DIALLO VA MO­RIR SO­TA MIS­TE­RI­O­SES CIR­CUMS­TÀN­CIES EN EL CEN­TRE D’IN­TER­NA­MENT D’ES­TRAN­GE­RS DE BAR­CE­LO­NA L’ANY 2012.

 
 

LA PEL·LÍCULA

Aquesta és una pel·lícula d’investigació sobre la mort d’un jove detingut al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona. Més enllà del lirisme de la seva narració, el documental es desenvolupa en un estil de cinema directe, amb elements de road movie, i està estructurat com un thriller. La força impulsora de la pel·lícula és la recerca per descobrir qui era Idrissa. Encara que l’equip de filmació no té un paper rellevant en la història, apareix eventualment enfront de la càmera per provocar que l’espectador sigui conscient de qui hi ha darrere de la investigació. L’equip comença buscant la família d’Idrissa, una recerca complicada ja que les autoritats espanyoles que s’ocupen del control migratori no estan disposades a cooperar-hi. L’objectiu és revelar les circumstàncies que van envoltar-ne la mort i per què mai no van ser aclarides.

En un exercici de justícia, memòria i reparació, les restes d’Idrissa són retornades al petit poble de Guinea que el va veure néixer, al costat de la seva família.

El so també té un paper molt important en la narració. La pel·lícula pretén ser un experiència sensorial que impacti i travessi l’espectador no només a través del metratge, sinó també com una història que funcioni fins i tot amb els ulls tancats. Filastine, el duo format pel compositor Grey Filastine i la vocalista Nova Ruth, col·labora tant en el disseny de so global per al documental com en la banda sonora, la qual presenta atmosferes hipnòtiques basades en sons reals que funcionen com a leitmotiv durant la narració. Els sons abstractes es barregen amb música real utilitzant diferents tonalitats i instruments.

Idrissa, crònica d’una mort qualsevol s’insereix en la tradició del cinema polític, el tipus de cinema que es fa preguntes per no deixar indiferent, remoure itrobar respostes.

 
 

LA BANDA SONORA

FILASTINE

Filastine és un duo format pel compositor i director Grey Filastine i la vocalista i dissenyadora Nova Ruth. Abans d’endegar Filastine, el 2006 Grey va formar part de la marching band insurrecta Infernal Noise Brigade. Ha passat gran part de la seva vida enregistrant ambients sonors i estudiant ritmes del món. En un dels seus viatges a Indonèsia, el 2010, va conèixer Nova Ruth, que formava part del grup de hip-hop Twin Sista. Des de llavors Nova va afegir les seves arrels musicals als sons de Filastine; havia crescut escoltant música espiritual pentecostal i recitals de l’Alcorà en mesquites, i tocant músiques del gamelan javanès. Actualment el grup està establert a Barcelona.

Les composicions de Filastine barregen ritmes electrònics contemporanis amb sons concrets, veus, percussions i cordes acústiques. Són músiques futures d’un món futur en el qual el planeta s’ha capgirat, els territoris sonors s’han remesclat i els ritmes sincopats orientals i les melodies asiàtiques formen un nou so urbà. Filastine ha editat una trilogia d’àlbums, mitja dotzena de vinils amb diferents segells discogràfics i nombroses barreges conceptuals.

En el film, Filastine col·labora tant en el disseny de so global per al documental com en una banda sonora amb atmosferes hipnòtiques basades en sons reals que funcionen com a leitmotiv durant la narració. Els sons abstractes es barregen amb música real utilitzant diferents tonalitats i instruments.

 
 

ELS DIRECTORS

Xavier Artigas i Xapo Ortega es coneixen durant les mobilitzacions del 15M a Barcelona, en què participen activament en la comissió audiovisual, la qual cosa acabaria convertint-se en el canal de contrainformació 15mbcn.tv. És des d’aquesta experiència que decideixen explorar nous formats audiovisuals que trenquin amb l’autocomplaença dels moviments socials i l’autoconsum del vídeo polític. A partir d’aquest moment entenen el procés fílmic i la tasca de director de cinema com una performance social, un work in progress a temps real, en el qual el que té lloc en la pantalla és solament una part d’una experiència col·lectiva que té per objectiu transformar la realitat, o hackejar-la.

Ciutat morta (2014), el seu primer llargmetratge com a duo, no és solament una obra d’una gran bellesa cinematogràfica que barreja el rigor periodístic i la poesia visual; es tracta d’un minuciós treball de recerca i guerrilla de la comunicació, que va acabar provocant un gran enrenou social i mediàtic sense precedents a Barcelona i a tot Catalunya: portades en els grans diaris, protestes als carrers, programes especials en les principals cadenes, declaracions institucionals al Parlament català i alguna denúncia per part de membres de cossos policials. També va guanyar més de dotze premis en festivals internacionals, incloent-hi la Biznaga de Plata a la millor pel·lícula documental al Festival de Màlaga (2014) o el Premi Ciutat de Barcelona (2015).

Amb Idrissa, crònica d’una mort qualsevol (2018), el tàndem Artigas-Ortega es radicalitza i porta la seva concepció del cinema-acció a l’extrem: tota la realitat que es relata en el documental passa gràcies al fet que s’està rodant una pel·lícula. A manera de profecia autocomplerta, fuig així de l’anomenat cinema de denúncia per donar pas al cinema de reparació. I mentre, una vegada més, el fora de camp resulta tan important com el que es grava, en l’àmbit formal se subverteix el llenguatge cinematogràfic que tendeix a associar-se amb el cinema polític. Idrissa s’allunya de discursos prefabricats i llocs comuns, no explica el que cal pensar i confia en la capacitat crítica de l’espectador. És a través d’aquesta experiència total, que travessa qui la viu més enllà d’allò que és racional, que el cinema es converteix en una eina d’emancipació.

 
 

FITXA TÈCNICA

IDRISSA, CRÒNICA D’UNA MORT QUALSEVOL

Llargmetratge de no ficció / 94 min / Color / 2018

Direcció: Xavier Artigas i Xapo Ortega
Guió: Laia Manresa
Muntatge: Pablo Gil
Direcció de fotografia: Lucía Venero
Música original: Filastine
So: Juan Segura
Equip Metromuster: Xavier Artigas, Sílvia Blanco, Marina Freixa, Irene García, Xapo Ortega, Salva Rodríguez, Roger Sabà, Natàlia Sànchez
Producció: Xavier Artigas, Carles Brugueras i Marieke van den Bersselaar
Caps de producció: Júlia Aragay i Salvador Rodríguez
Caps de màrqueting i comunicació: Xapo Ortega, Belén Sánchez

Hi col·laboren: ICEC, ICAA, MEDIA, Rosa Luxemburg i TVC
Hi donen suport: Tanquem els CIE, IRÍDIA i La Directa

Una producció de: Metromuster i Polar Star Films

Premsa: La Tremenda

METROMUSTER

Cultures audiovisuals emancipadores. Desconstruint codis en l’activisme.

Productora independent amb seu a Barcelona que experimenta amb l’art, la comunicació i la política des de 2010. Som una cooperativa de cinc persones que ens dediquem al cinema polític i social seguint els principis de la cultura lliure.

Els nostres objectius són:

  • Aconseguir recursos per a projectes de naturalesa no comercial.
  • Contribuir al canvi social a través del’apoderament de tot tipus de comunitats i col·lectius en lluita, de formes alternatives d’entendre els espais de convivència i de la recuperació de la memòria històrica.
  • Recuperar l’estatus cinematogràfic que mereix el gènere documental i la no-ficció en general.
  • Establir noves formes de relacions laborals que inclouen la presa de decisions democràtiques i horitzontals.
  • Contribuir a una economia social, justa i col·laborativa.

FILMOGRAFIA

[NO-RES] Vida i mort d’un espai en 3 actes (2012) 86 min
Premi Millor Llargmetratge Nacional
Documenta Madrid 2012

CIUTAT MORTA (2014) 120 min
Premiat en dotze festivals, inclòs el premi al millor documental en el Festival de Cinema de Màlaga 2014 i el Premi Ciutat de Barcelona

POLAR STAR FILMS

És una productora de cinema independent amb seu a Barcelona, especialitzada en la producció de documentals crítics i creatius per a l’audiència internacional. Polar Star Films ha coproduït documentals amb Arte, BBC, RTVE i TVC, entre molts d’altres. En aquest moment disposa de finançament de Media per desenvolupar les seves pel·lícules.

El treball de la companyia ha estat guardonat amb nombrosos premis internacionals, entre els quals s’inclouen el premi del jurat FIPRESCI a Hot Docs, el premi del públic PBS Independent Lens, Prix Europa i el premi Max Ophüls. Aquest any Polar Star Films ha estrenat la seva primera pel·lícula de ficció, Amb el vent, de Meritxell Colell, a la Berlinale, amb la qual ha guanyat la Biznaga de Plata Zonazineal Festival de Màlaga.

Entre les seves altres produccions recents destaquem:

Lladres de temps (2018), dirigida per CosimaDannoritzer;
Freightened. El preu real del transport marítim (2016),dirigida per Denis Delestrac;
La llista de Falciani (2015), dirigida per Ben Lewis;
Google i el cervell mundial (2013), dirigida per Ben Lewis.

PRESSKIT